La Glòria del Barroc

La Glòria del Barroc és l'octava exposició de la Fundació "La Llum de les Imatges", una fundació creada per la Generalitat Valenciana i en la que en el seu patronat participen l'Arquebisbat de Valéncia, la Conselleria de Cultura i Esports junta a diverses empreses privades i ajuntaments valencians i els bisbats de les diferents seus de les anteriors exposicions. Les seues activitats mamprengueren en 1999, al començament d'esta exposició es va celebrar el dècim aniversari i d'això s'encarrega l'espai habilitat en l'Almodí, de fer un resum al visitant de les diverses exposicions, actuacions i rehabilitacions, i també de fer la corresponent publicitat de qui ho ha fet possible, per a que li quede clar a tot el que passe per allí, tal volta, en escés, pero ya se sap que és un peage a pagar per a poder fruir d'estes actuacions que naturalment són del tot positives per lo que representen de recuperació del patrimoni cultural valencià.

En concret en esta exposició els espais en que es desenrolla són, a banda de l'Almodí, les esglésies de Sant Esteve, Sant Martí Bisbe i Sant Antoni Abat i la de Sant Joan de la Creu, en les que s'ha restaurat les seues estructures i ornamentacions barroques. No crec recordar haver visitat abans de la recuperació arquitectònica esta última parròquia, pero sí les de Sant Martí i la de Sant Esteve, i sobre tot esta última, em va deixar impresionat el canvi. Només per observar estes actuacions val la pena la visita, pagar els tres euros de l'entrada (en opció a visita guiada). Encara que naturalment els tres espais expositius tenen atres atractius artístics relacionats en l'época barroca tant pictòrics com escultòrics, llibres, o manuscrits.

L'exposició té molts aspectes que la fan molt atractiva al visitant en una mínima receptivitat cap a l'art en les seues diverses expressions aixina com a les persones amants del patrimoni valencià, no a soles per la pròpia exposició, sinó per uns valors afegits que seran irrepetibles, com poden ser les peces de les coleccions privades, determinades curiositats que no desvele tenint en conte els futurs visitants, pero especialment el poder contemplar la cúpula de l'església de Sant Martí des de la seua base gràcies a una plataforma construida per a l'ocasió i poder conéixer la seua història particular.

L'entrada a l'exposició costa 3 euros que dóna dret a visitar els quatre espais, i com he dit, a concertar una visita guiada que aproximadament dura dos hores i quart. Per a més informació hi ha una pàgina web específica:

http://www.laluzdelasimagenes.com/

Museu d'Història de Valéncia

El Museu d'Història de Valéncia no és un espai museístic que mostre troballes arqueològiques de molt d'interés ni tampoc en cantitat pero sí és un contenedor cultural altament divulgatiu de l'història de la ciutat de Valéncia des de la seua fundació fins als nostres dies. En este aspecte convida a la visita familiar, com va ser el meu cas, perque assegura que els chiquets no s'avorriran gràcies als audiovisuals en diferents formats, a la màquina del temps i a diverses propostes que els resultaran atractives al temps que formatives (depenen de la seua edat, això sí)

El primer aspecte positiu del MHV, al meu entendre, és el mateix edifici, de nou no per la seua bellea arquitectònica sinó per l'aprofitament d'un antic depòsit d'aigües per a portar el subministrament des del riu cap a la ciutat que, com indiquen en el mateix Museu, supon la primera gran obra d'enginyeria pública moderna de la ciutat.

La visita s'inicia per la Valentia romana, sense oblidar als íbers, i ya des d'esta primera étapa, apareixen els audivisuals que mostren en diferents idiomes com seria la vida quotidiana dels habitants del Cap i Casal de l'época. (Cal dir que s'oferix una visita guiada per 3 euros que aprofundix en diversos aspectes de les diferents époques històriques). D'esta manera es van combinant diferents sales en la que es mostren objectes de cada etapa històrica com poden ser peces de l'aixovar de les cases, monedes, documents, troballes arqueològiques, publicacions, indumentària o fins i tot joguets; en escenes de cases i tallers a on apareixen proyectades diferents escenes dramatisades que ajuden a situar-se en l'ambient de cada época.

Després de Valentia passem a Balansiya i posteriorment ya a la Valéncia cristiana, des de l'Edat Mijana fins a la sala que nomenen La modernitat truncada, passant per la Valéncia foral, la de les Germanies, el Decret de Nova Planta, la Borbònica i la Ciutat del Vapor. Als visitants se'ns fa arribar als nostres dies dins d'una sala de cine menuda en la que diferents documentals fan un recorregut des de 1900 fins a l'época del desarrollisme franquiste. La consecusió dels documentals acaba d'una manera sorpresiva, almenys per a mi, que no revelaré per no descobrir uns dels secrets d'esta visita.

El recorregut es completa en la nomenada com a màquina del temps, que permitix de manera visual i interactiva conéixer l'evolució de la ciutat de Valéncia a lo llarc de l'història i també la Mediateca a on es poden consultar llibres i diversos archius també de manera audiovisual mijançant diversos terminals. Al mateix temps també conta en una sala auxiliar destinada a exposicions temporals. Per tant una visita recomanable almenys des del punt de vista divulgador i també per a mostrar l'evolució de la ciutat tant als valencians com als visitants.

Sense anar molt llunt, els voltants del Museu oferixen atres atractius per a la visita. Per un costat, una de les creus de terme del Cap i Casal en les poblacions limítrof, en este cas la Creu Coberta de Mislata, del segle XV i d'estil gòtic que recentment ha segut restaurada i rehabilitat el seu entorn. També les restes de les instalacions a on es pagava l'impost de consums per a l'entrada en la ciutat de diversos productes i com no, un lloc d'esplai com el Parc de Capçalera.

Castell i Teatre romà de Sagunt

Visitant el conjunt monumental del Castell i el Teatre Romà de Sagunt podem conjugar història, paisage, eixercici físic moderat i un bri de valor sentimental sempre necessàri per a omplir l'esperit d'eixos continguts etéreus que fan que pugam sentir-nos en ànim renovats. La raó d'esta conjunció la donen la pujada als dos monuments, vorejant la juderia de l'antiga Arse, i el quilòmetro de llarc del castell situat en el cim de l'última estribació de la Serra Calderona i des del que es pot observar esta serra, si mirem a l'Oest, i tota l'amplitut de la mar que acarona el Golf de Valéncia, si ho fem cap a l'Est.

A banda del recorregut entre els vestigis ibers, romans, o àraps que queden a la vista dins del recinte amurallat, tenim l'oportunitat de visitar l'Antiquari Epigràfic, una instalació que arreplega diferents inscripcions en pedra de diverses époques dins de l'història de Sagunt.

En el teatre podem recòrrer les seues entranyes, accedir a les grades pels diferents vomitoris a diferents altures, encara que, pot ser, la possibilitat més cridanera siga la de comprovar la magnífica sonoritat del recinte, imitant als actors de l'antiguitat i als moderns que actuaren i actuen en el seu escenari.

En la pujada (o baixada) al Castell i al Teatre, trobem un espai de recent creació, de fa poc més d'un any, el Museu Històric de Sagunt, situat en la coneguda com a Casa del Mestre Penya. Dins del MHS podem visitar una colecció de troballes arqueològiques que han aparegut en diferents excavacions i actuacions per tota la ciutat i en la que tenim elements de diverses categories, com aixovars domèstics i atifells d'us personal com daus i flautes, àmfores, monedes, estatutes, elements epigràfics de diverses cultures, o exvots íbers, sent les troballes més importants, un bou ibèric del segle IV a. C. i un Hermes Bàquic i el cap de la deesa Diana romans.

Com he dit, el MHS, es troba en la Casa del Mestre Penya, un edifici del segle XIV que actuava com a Llonja o Almodí, i que ha segut recuperat per als saguntins i visitants per a acollir totes estes peces arqueològiques que estan integrades en les dos plantes de la casa, a on, al mateix temps, es pot contemplar les diferents époques constructives.

Més informació:

Ajuntament de Sagunt (Turisme)

Web oficial turisme

Museu de Belles Arts (Valéncia C.)

Para un visitante de nuestra tierra y más si se trata de un amante de las artes pictóricas, la entrada al Museu de Belles Arts de Valéncia adquiere un carácter obligatorio donde además de una muestra de cuadros, dibujos y grabados de importancia internacional, encontrará colecciones de piezas arqueológicas, esculturas, piezas decorativas como abanicos o porcelanas, e incluso fotografías. A todo ello se debe sumar el propio edificio, antiguo Colegio Seminario de San Pío V construcción del siglo XVII y en el que en uno de sus claustros se concluyó durante el 2007 la instalación del patio renacentista procendente del Palacio del Embajador Vich, que aparece en la fotografía, y que se ha conviertido en otro de sus alicientes.

La oferta del Museu se divide realmente en dos espacios museísticos, el ya comentado del antiguo seminario y el Centre del Carme un antiguo convento en pleno corazón del centro histórico de la capital valenciana reservado para la celebración de eventos y exposiciones temporales y que realmente fue su primera sede.

Posiblemente las pinturas más conocidas del Museu sean las de la época gótica con una colección de tablas y retablos inigualable, pero los fondos del museo se extienden también por el Renacimiento, el Barroco, la Pintura Academicista llegando hasta el siglo XIX y XX. Del período del Renacimiento, el visitante podrá observar lienzos de Pablo de San Leocadio, los Hernandos, Vicent Macip, Joan de Joanes o El Greco. En cuanto al Barroco podemos encontrar obras de Francisco Ribalta, su hijo Juan Ribalta, José Ribera, Antonio Palomino o Diego Velázquez con su conocido Autoretrato, sin olvidar la muestra de artistas flamencos. De la Pintura Academicista destacan José Vergara y Francisco de Goya. Mientras que del siglo XIX y XX aparecen nombres como Ignacio Pinazo, José Benlliure, Joaquin Sorolla, Muñoz Degrain, Joaquin Agrasot, José Pinazo, José Segrelles, Genaro Lahuerta, Renau, Equipo Crónica, Antoni Miró, o Joaquin Michavila.

Si per al visitant l'entrada la Museu de Belles Arts és obligatoria, per als valencians és indefugible. En primer lloc pels mateixos arguments artístics dels que hem parlat, pero també perque tant el continent com el contingut formen part del patrimoni cultural valencià.

Hem de tindre en conte per eixemple que les peces arqueològiques del Museu provenen de diverses excavacions en la pròpia ciutat de Valéncia i de tot el territori com el Lleó de Bocairent (ibèric), Mosaics procendents de Moncada o Dénia (romans), o el conegut com a Sarcòfec de Sant Vicent Màrtir (paelocristià). Al mateix temps, un bon grapat de retaules, elements arquitectònics o decoratius provenen d'edificis i palaus desapareguts com el de Mosen Sorell o el de l'Embaixador Vich (en el seu pati renacentiste), junt a fons arrapats a l'Església en el període de la desamortisació.

Encara que no podem oblidar les obres pictòriques fonamentalment del gòtic i renaiximent que coincidixen en l'época històrica valenciana de major esplendor, aixina com els llenços costumistes com el de la grupa de Sorolla, els retrats de personages locals i escenes quotidianes de José Benlliure, Muñoz Degrain o Pinazo entre atres. Costumisme que forma part del nostre imaginari com a poble sense cap dubte.

Museu de Belles Arts. Carrer de Sant Pio V, 9 (Valéncia C.)

Més informació: www.cult.gva.es/mbav/

Revistes: El Turista Fallero

El Turista Fallero és una publicació arquetípica en el món de les falles pero imprescindible per al consum intern i necessària per al visitant que vullga trobar algun sentit en una festa que només dura quatre dies per al turista i que avança al ritme de la pólvora.

Para el visitante adquirir El Turista Fallero le ofrecerá los datos necesarios para vivir la fiesta con la mayor intensidad posible y dependiendo de sus gustos. Las páginas de este anuario, que en 2008 ha cumplido su sexagesimaséptima edición, le acercarán a la figura de la Fallera Mayor de Valencia, a las recomendaciones de fallas a visitar y de actos a tener en cuenta durante la semana fallera, y por supuesto los bocetos de las fallas que se plantan en la capital junto a los mapas de situación de todas ellas, junto al programa oficial de actos. Por lo tanto un buen material para el turista como su propio nombre indica que aunque supone un gasto, suple la falta de información oficial a este respecto.

A nivell intern El Turista Fallero complix dos papers principals. Primer el destinat al partícip de la festa que vol tindre l'esboç de la seua falla i determinada informació general. I en segon lloc el destinat al que vol traure-li més suc a les falles, i a banda dels esboços, pot trobar colaboracions, informacions i participacions artístiques i narratives relacionades en la festa.

El Turista ha segut fins ara per als amants de les falles un anuari de capçalera on podiem conéixer com serien les falles que es planten cada any. Pot ser este paper l'haja perdut per l'influència d'internet i l'aparició d'atres publicacions que a lo llarc de l'any donen informació a este respecte, pero en tot cas, manté eixe tast que supon la seua aparició com a inici d'alguna manera de la recta final de les falles, a banda de ser un peça de coleccionisme faller des del mateix moment que veu la llum.

El Turista Fallero està publicat per: Bayarri Comunicación

Alma mater: Vicente Bayarri

Més informació: www.bayarri.com/fallas.htm

Revistes: Cendra

Cendra és autèntica malaltia fallera. Autèntic suc de falles com assenyalen en la seua portada des del primer número. La publicació té caràcter trimestral i respón a l'iniciativa de dos fallers atípics com són Hernan Mir i Manuel Sanchis. Coneguts en el món faller fonamentalment pels seus guions i obres teatrals el primer, i els seus estudis de la festa el segon.

No ha de sonar a pretenciós dir que Cendra és una revista fallera per a iniciats. Raó que entenem fàcilment si peguem una ullada als crèdits i observem com s'autodefinixen com a Fulls d'art i cultura fallera. Quan tots sabem que art i cultura no són els primers adjectius que la majoria dels fallers i, més encara els no fallers, amprarien per a definir la festa.

Eixos fulls d'art i cultura estan oberts a continguts històrics; estudis sociològics; expressions plàstiques; informacions dels cadafals; impresions d'artistes, músics, disenyadors, indumentaristes; i a les aportacions des dels pobles sempre relacionat en les falles.

A hores d'ara l'últim número publicat és el 6 corresponent a la primavera de l'any 2008, encara que estan preparant el número 7.

Cendra està editada per: Associació Cultural Malalt de Falles
Disseny i maquetació: Tripulants Disseny Gràfic
Més informació: www.totcendra.com

Revistes: Lletraferit

Lletraferit és una revista cultural valenciana que des de 1996 oferix als valencians una visió heterogènea de diverses expressions culturals valencianes i internacionals, des d'una visió estrictament valenciana i en valencià.

Fent un repàs als continguts del número 87, l'última apareguda, certifiquem la seua heterogeneitat i valencianitat. Des de l'editorial a on el seu director, Josep Vicent Miralles, reflexiona al voltant de la fracasada gestió del Valéncia C. de F. fins a un especial dedicat a la realitat de China i el Tibet. Des d'una entrevista als propietaris d'un restaurant de la capital valenciana redactada per l'editor de la revista, Felip Bens, fins a diferents resenyes de llibres.

Relats, patrimoni arquitectònic valencià, mirades intimes a diferents persones i personages de la societat valenciana o la sempre present pilota valenciana són part del contingut permanent que està obert a atres continguts culturals.

Més informació:

http://www.oronella.com/